- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
- Estudis sobre Conflictes Socials
La decoración pictórica mueble en el monasterio de El Escorial desde Diego Velázquez hasta Frédéric Quilliet (1809)
En aquest llibre s’intenta reconstruir, a partir de les antigues fonts literàries -les quatre edicions de la Descripció breu del Monestir del pare Francisco de los Santos i altres posteriors-, el contingut i l’estructura del fastuós museu o galeria de pintures que durant la segona meitat del segle XVII es va constituir al monestir d’El Escorial per iniciativa de Felipe IV, continuada després per Carlos II, i que va tenir en el pintor i aposentador real don Diego Velázquez un protagonista d’excepció.
Presenta un recorregut per la història monumental de Sant Pere de Rodes, des dels precedents antics, fins a les darreres restauracions, amb l’objectiu de donar una visió el més complerta i raonada possible del conjunt. Els segles del romànic, en què el monestir és un punt de referència indiscutible, s’han tractat de manera sensiblement més extensa, perquè aquest període és el millor estudiat i el més significatiu de Sant Pere de Rodes. Això no obstant, no s’ha volgut renunciar a la resta de la seva dilatada història, la qual també inclou períodes més desconeguts, fets luctuosos i processos de restauració que, en definitiva, són imprescindibles per entendre el monument actual.
Traducció de Josep Batalla i Harold Roig
El llibre és un assaig divulgatiu adreçat a un públic culte que, sense ser especialista en filosofia antiga, s’interessa per conèixer les arrels intel·lectuals dels moviments actuals. El naturalisme lúcid dels epicuris, en proposar el goig moderat exigit per la consciència de saber-nos finits, ha estat un dels corrents que, des del rerefons, més han influït en la cultura europea. Bandejat pels autors cristians, antics i medievals, redescobert pels humanistes del Renaixement, enaltit pels pensadors ateus i pels marxistes, l’epicureisme és a la base de molts corrents del pensament modern. Abstenint-se d’afavorir o de desqualificar cap tendència interpretativa, aquest assaig vol oferir una nova manera de llegir Epicur, alliberada de qualsevol posició presa, favorable o contrària.
Guittone d’Arezzo fou sens dubte un dels autors més rellevants de la generació de poetes italians immediatament anterior a Dante Alighieri, aquella que, a la Toscana dels municipis, recollia amb forta personalitat tant el llegat de la lírica trobadoresca provençal com el de la recent experiència de l’escola siciliana. Quan Guittone tenia uns trenta-cinc anys d’edat, experimentà una crisi espiritual i s’uní a la congregació dels frati gaudenti. Aquest fet condicionà la seva heterogènia producció, solcada per intenses contradiccions i diversament inspirada per la política, la religió i l’amor. Al costat de la seva important poesia de tema religiós, la seva etapa «anterior», de tipus amorós, reflecteix, com poques, les esquerdes i tensions, ètiques i estètiques, d’un món líric periclitat, que sovint expressa amb trets irònics i fins i tot sarcàstics.
Els trobadors inclosos en aquesta antologia posen en relleu els lligams que hi hagué entre la poesia trobadoresca i la ideologia de croada. Per la seva doble condició de protector de la cultura cortesa i de monarca vinculat a la croada, la persona de Ricard Cor de Lleó no se’ns mostra solament com un heroi amb perfils simbòlics (el «lleó» combatent com el descriuen els cronistes) sinó com el centre d’una sèrie de discursos poètics que expressen les ànsies i les recances vinculades a la reconquesta de Jerusalem. El corpus poètic dels croats trobadors no ofereix cap visió unificada de la croada. Ben al contrari, revela els múltiples dubtes que els medievals tenien sobre la viabilitat de l’empresa militar. Capficats per la possibilitat del desastre, els poetes donen veu a les contradiccions subjacents al moviment croat.
Presentació de Manel Sanromà i traducció de Sara Sicart
El 29 de setembre de 1931 va tenir lloc a Londres una reunió de la British Association for the Advancement of Science que marcaria el punt d'inflexió en la cosmologia moderna. En les seves reunions anuals s'havien donat passos històrics per a la ciència, com ara el mateix origen del concepte de científic, dels dinosaures, de la teoria de l'evolució o de les primeres emissions radioelèctriques o de l'electró. La sessió especial de l'any 1931 va ser dedicada a l'evolució de l'Univers, i el que s'hi va exposar és la base del llibre que teniu entre les vostres mans. El més important, però, és que d'aquesta reunió va sortir no solament el consens sobre la realitat de l'expansió, sinó un sentiment que la cosmologia era ja un camp científic madur i amb personalitat pròpia.
El llibre recull les aportacions de James Jeans, Abat G. Lemaître, W. de Sitter, Arthur Eddington, E. A. Milne i R. A. Millikan.
A l’hivern de 1685 una nova querella esclata en el si de la Pétite Académie. Es tracta de les inscripcions que han d'acompanyar les pintures de la Grand Galerie al Castell de Versalles (avui coneguda com la Galeria dels miralls). Les inscripcions que Charpentier ha redactat, publicades pel Mércure Galant, no han agradat gens a Racine ni a Boileau. Sota una mirada actual, moltes són les coses que poden resultar sorprenents. La França de Lluís XIV suposa la culminació d’un procés ja visible a finals del segle xv; però també i sobretot inaugura un nou ordre que es manifesta en la literalitat del signe.
Laura Martínez de Guereñu rescata del olvido la obra de Hans Wittwer y comienza el estudio que de ella hace, recordándonos las conexiones existentes entre Hannes Meyer y Hans Wittwer con los arquitectos de la revolución rusa. Los ideales de El Lissitzky y Alexander Rodchenko que pretenden que no haya en sus obras “trazo alguno de su expresión personal” son también los de Meyer y Wittwer. Mostrar que tal compromiso ético está presente en una obra como el restaurante del aeropuerto citado es lo que la autora de este artículo se propone. Frente a quienes asociaban forma y función, Hans Wittwer abogaba por un materialismo sin mediación formal alguna, dando así lugar a que se produjera una arquitectura en la que la forma manifiesta lo que había sido su proceso de construcción, una arquitectura que, como la autora dice, “revela su estrategia de creación”.
La Wall House 2 es un proyecto de casa ideado por John Hejduk para un arquitecto urbanista llamado Ed Byye, por lo que también se la conoce como Bye House. Se trata de una de las casas pared pertenecientes a la serie titulada Wall Houses. La serie de las Wall Houses se caracteriza por la disposición de las dependencias a una y otra parte de un muro. Estos proyectos comienzan a desarrollarse hacia finales de los años sesenta y principios de los setenta, con posterioridad a la serie de tres proyectos denominados Diamond Projects. Las Wall Houses 2, estaba previsto que se ubicara en una de las zonas boscosas del este de Estados Unidos, al sur de la ciudad de Ridgefield, en el estado de Connecticut. Casi treinta años después de la redacción del proyecto, en el año 2000, el edificio se hizo realidad, a partir del proyecto de Hejduk, en el oeste de Europa.
Gordon Matta-Clark és conegut per les seves intervencions en edificis. Aquestes intervencions consisteixen en tallar, buidar o foradar, accions que retornen l’objecte al seu origen constructiu. Maria Luiza Tristao de Araújo se centra en l’obra filmada de l’artista, tot fent una comparació de les convergències i divergències respecte a les obres de creadors com Piranesi o Schwitters. Un treball de gran valor, on s’estudia el cinema realitzat per l’artista dins del context general de la seva obra.
Més...
La mayoría de las veces, el analista o el crítico, al enfrentarse a una obra maestra ya consagrada, basa su comentario en la erudición y lo incrusta como un elemento más en el conjunto de opiniones emitidas con anterioridad por sus colegas sobre esa obra y sobre su autor. Por el contrario, Zuaznabar interrumpe de manera premeditada esa cadena interpretativa y establece un intervalo de silencio entre la obra y el observador, una distancia que le permite contemplarla sin incrustaciones ni añadidos. Esa especie de retorno de la obra a su estado inicial, liberada de los significados que ha ido acumulando con el paso del tiempo, permite reenfocar la mirada del observador, que, de ese modo, se sitúa en condiciones de proseguir la búsqueda de las claves del enigma que encierra toda obra de arte.
La figura de Josep Lluís Sert manté una sorprenent actualitat, gràcies a tres aportacions que féu a través de la recerca a l’Escola de Disseny Harvard. Sert va ser l’arquitecte dels 500 habitatges temporals per a estudiants d’aquesta universitat americana. Un any després de la seva construcció, el 1965, un estudiant d’un seminari d’arquitectura, inicia un estudi d’aquests dormitoris. Aquest llibre recull els resultats d’aquest estudi, basat en les coincidències entre el conjunt de dormitoris i la ciutat medieval de San Gimignano.
La lectura d’un llibre és, d’alguna manera, una forma de passeig. En aquest, partim de tres textos a partir dels quals podem fer incursions per territoris limítrofes a l’arquitectura. És, doncs, un passeig intel·lectual, ja que compta amb una mirada especialment atenta, com és la mirada d’un arquitecte. Carlos Martí ens presenta fragments de Manuel Chaves, Agustina Bessa-Luís i John Berger que tenen una cosa en comú: l’ingredient autoreflexiu. La seva lectura aporta claus útils als professionals de l’arquitectura.
La Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural a la Mediterrània de la Universitat Rovira i Virgili ha posat la preocupació pels joves investigadors mediterranis en el centre dels seus objectius. Per això, junt amb altres organitzacions com JISER, IDAES, IEMed i amb la col·laboració indispensable de l’AECI, va convocar la Primera Trobada de Joves Investigadors de la Mediterrània, que va tenir lloc a Tarragona els 3 i 4 de maig de 2007. Aquesta primera experiència va posar de manifest la necessitat dels investigadors en for- mació de l’àrea euromediterrània d’establir nexes de relació humana i científica, i de la necessitat de crear una plataforma estable que vehiculés els problemes i les ambicions d’aquest ampli col·lectiu. D’aquí va sorgir l’Associació Xarxa Euromed de Joves Investigadors i la convocatòria de la Segona Trobada de Joves Investigadors Mediterranis 2009.