Mostrant articles per etiqueta: Punt Nodal
Dilluns, 16 Juliol 2012 11:24

El cervell i el sentit de la vida

Les neurociències han adquirit notorietat no solament pels coneixements que han assolit, sinó també per les implicacions ètiques i les aplicacions socials que han permès. En aquest sentit, El cervell i el sentit de la vida és una obra molt actual que amb claredat i amenitat ofereix una introducció al funcionament del cervell humà i aplica allò que en sabem a un dels neguits humans més angoixants i, doncs, més recurrents: quin és el sentit de la vida? Tanmateix, de l’explicació científica dels processos cerebrals, l’autor dedueix una tesi criticable com tota afirmació científica: la ment és el cervell. Si bé aquest enfocament naturalista és un punt de partida tan legítim com qualsevol altre, el monisme materialista en què es basa és lluny d’ésser l’única hipòtesi enraonada. El lector és invitat a informar-se i a raonar críticament, perquè no és pas inversemblant que la complexitat de la realitat no sigui cap falòrnia espiritualista.

Compra el llibre

 

 

Divendres, 08 abril 2011 10:01

L'ordinador i el cervell

Pròleg a l’edició catalana de David Jou
Pròleg a la segona edició americana de Paul i Patricia Chrchland
Traducció de Jordi Ainaud i Escudero

L’ordinador i el cervell, de J. von Neumann (1957), i Els ordinadors i la intel·ligència, d’A. M. Turing (1950), són el fruit de la saviesa que tots dos havien acumulat sobre els camins paral·lels de la neurociència i la informàtica. Es tracta de dues reflexions molt lúcides sobre la incipient informàtica de mitjan segle XX. Els dos textos són complementaris. Si bé hem de reconèixer que conceptes tan ambiciosos com cervellelectrònic iintel·ligència artificial —en què indubtablement es fonamenten les idees de Von Neumann i Turing— no han permès de crear enginys dotats d’intel·ligència artificial, tanmateix cal admetre que en altres aspectes la informàtica actual ha superat àmpliament les expectatives que fa cinquanta anys generaren les seves aportacions. Gràcies a ells, la potència de càlcul i de memòria dels ordinadors actuals pot començar a suplir les mancances del procés cognitiu humà.

Compra el llibre

Semblança de G. H. Hardy per Charles P. Snow
Introducció a l’Apologia de G. H. Hardy per Josep Pla i Carrera
Traducció de Mònica Merín i Sales

L'aplicació utilitària desvirtua la puresa de la matemàtica? Hardy creia que sí. Von Neumann pensava que no. Confrontar l’opinió d’aquests dos grans matemàtics resulta d’allò més instructiu perquè, malgrat les diferències que els separen, tots dos coincideixen, sorprenentment, a dir-nos que la bellesa és el motor de la matemàtica. L’Apologia d’un matemàtic fou escrita per Hardy quan tenia seixanta anys i s’adonava, apesarat, que perdia irremissiblement la capacitat per a la matemàtica pura. Per això, llegida amb atenció, la seva apologia esdevé un escrit nostàlgic, d’una tristesa aclaparadora. És clar que és divertit i agut, i té una gran vivesa intel·lectual; és clar que conté encara la claredat cristal·lina i la sinceritat desarmant del seu autor; és clar que és el testament d’un artista creatiu, però és també un plany apassionat, estoicament suportat, per l’ensulsiada d’un ideal que fins llavors havia donat sentit a tota una vida de recerca matemàtica, exigent i honesta. Pocs escriptors han descrit tan lúcidament el seu capvespre intel·lectual.

Compra el llibre

Introducció de Xavier Roqué

Traducció de Josep Pla i Carrera i Josep M. Font i Llovet

Amb una extraordinària qualitat literària i una gran versemblança històrica, en els seusDiàlegs sobre matemàtica, Alfréd Rényi imagina Sòcrates, Arquimedes i Galileu discutint amb els seus contemporanis sobre qüestions matemàtiques. L'estil d'aquests diàlegs imaginaris posseeix l'espontaneïtat i la vivesa que caracteritzen els grans diàlegs platònics. Els problemes debatuts giren entorn dels fonaments de la matemàtica i de l'aplicació de la matemàtica a la física i a la tècnica. En les Cartes sobre probabilitat, Rényi ens fa reviure l’ambient del segle xvii a través d'un carteig imaginari entre Pascal i Fermat. Recreant la mentalitat de l'honête homme i la passió del llibertí pel joc, Rényi ens explica com fou possible que la matemàtica s'ocupés per primera vegada no solament d'allò que és lògicament necessari —com havien fet els grecs—, sinó també d'allò que ens sembla enigmàticament atzarós.

Compra el llibre

Cerca a la web

Notícies