- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
- Quaderns per a la Inclusió Social
Quaderns per a la Inclusió Social (10)
La col·lecció “Quaderns per a la Inclusió Social” pretén ser el vehicle periòdic d’anàlisi i de reflexió-formació al voltant d'uns temes que en aquests temps preocupen la societat: la vulnerabilitat i l’augment de riscos socials. A més, vol aportar respostes i propostes per millorar i optimitzar els processos i mètodes d’intervenció social, identificar problemàtiques en funció de l’entorn per aportar coneixement i pensament a un objectiu específic: el manteniment i l’enfortiment de la cohesió social.
La col·lecció Quaderns per a la Inclusió Social pretén ser el vehicle periòdic d’anàlisi i de reflexió-formació vers temes que en aquests temps ocupen i preocupen la societat: la vulnerabilitat i l’augment de riscos socials. Des d’aquestes pàgines s’aporten respostes i propostes per millorar i optimitzar els processos i mètodes d’intervenció social, així com identificar problemàtiques en funció de l’entorn per aportar-hi coneixement i pensament a un objectiu específic: el manteniment i l’enfortiment de la cohesió social.
En el present informe es presenta una anàlisi de les estratègies sociolaborals adreçades a les persones amb discapacitat en perspectiva comparada. És per això que hem seleccionat una sèrie de països dels quals s’ha recollit informació sobre les polítiques que posen en marxa específicament adreçades a l’objectiu de millorar els nivells d’ocupabilitat del col·lectiu de persones amb discapacitat. La selecció dels països respon fonamentalment al criteri de representativitat d’aquests països dins del que s’anomenen els models d’estat del benestar.
Més...
La col·lecció Quaderns per a la Inclusió Social pretén ser el vehicle periòdic d’anàlisi i de reflexió-formació vers temes que en aquests temps ocupen i preocupen la societat: la vulnerabilitat i l’augment de riscos socials. Des d’aquestes pàgines s’aporten respostes i propostes per millorar i optimitzar els processos i mètodes d’intervenció social, així com identificar problemàtiques en funció de l’entorn per aportar-hi coneixement i pensament a un objectiu específic: el manteniment i l’enfortiment de la cohesió social.
La recerca que presentem vol oferir coneixement rigorós sobre l’aportació que el conjunt de les entitats socials de l’Església Catòlica fan a la cohesió de la nostra societat, vol millorar el coneixement de la cultura religiosa en la societat catalana i vol posar de relleu possibles mesures a desenvolupar per mantenir o enfortir aquesta activitat. Tot això tenint present que és una part molt important (tot i que no quantificada) de la nostra societat civil més o menys organitzada la que persegueixen l’objectiu de fer una transformació social (per garantir els drets i la justícia social) a partir de la inspiració en l’Evangeli.
La sociedad actual está tratando de dar respuestas a la necesidad de vivienda en un contexto de difícil acceso a ella por amplias capas sociales. No se trata solo de una falta de recursos en el acceso, sino de abrir la posibilidad a nuevas formas de tenencia que faciliten la residencialidad y el intercambio basado no exclusivamente en relaciones mercantiles de primer orden. Para ello es necesario un cambio de mentalidad tanto en las instituciones públicas como en las entidades privadas y en relación con la idea que los individuos tienen sobre la vivienda. Las propuestas de futuro deberán hacer hincapié en el refuerzo de la conexión entre estos tres agentes y orientarse a conceder más protagonismo al elemento comunitarista como un nuevo agente para la consecución de una mejor sociedad.
Este número de Quaderns aborda de manera sintética los efectos que la discapacidad conlleva sobre el riesgo de pobreza de las personas discapacitadas y del resto de miembros de sus hogares. En concreto, consta de dos partes claramente diferenciadas. La primera se centra en la relación establecida entre pobreza y discapacidad; la segunda parte estudia el gasto que los hogares con personas discapacitadas realizan para atender la discapacidad.
Los centros especiales de empleo (CEE) son una fórmula de empleo protegido para personas con discapacidad. Emplean a la mayor parte de la población activa discapacitada en condiciones de mayor estabilidad de la que ofrece el empleo ordinario. Esta fórmula resulta muy beneficiosa en cuanto a empleabilidad, pero, no obstante, no parece serlo tanto en cuanto a la inclusión social del colectivo. Varios autores definen una limitación destacada: la segregación del colectivo al bloquear la incorporación del trabajador discapacitado al empleo ordinario. Sin embargo, en épocas de crisis económica como la actual las virtudes de la economía de la empleabilidad retoman el protagonismo sobre la filosofía de la inclusión, más allá de la inclusión en el mercado laboral. Este trabajo va enfocado a reflexionar sobre las posibles mejoras de los CEE, fundamentalmente en la colaboración entre ellos mismos para crear sinergias que les ayuden a ser cada día más rentables, y por lo tanto, a evitar que peligre su existencia. Ello revertirá en el incremento de creación de empleo para este colectivo, a pesar del decrecimiento en la creación del empleo ordinario en todos los demás grupos de población.
Els centres especials d’ocupació (CEO) són una fórmula de treball protegit per a persones amb discapacitat. Donen feina a la majoria de la població activa discapacitada en unes condicions d’estabilitat més bones que l’ocupació ordinària. Aquesta fórmula és molt beneficiosa quant a ocupabilitat però no sembla ser-ho tant en relació amb la inclusió social del col·lectiu. Diferents autors en mostren una limitació destacada: la segregació del col·lectiu, ja que bloquegen la incorporació del treballador discapacitat a l’ocupació ordinària. No obstant això, en èpoques de crisi econòmica com l’actual, les virtuts de l’economia de l’ocupabilitat tornen el protagonisme a la filosofia de la inclusió, més enllà de la inclusió en el mercat laboral. Aquest estudi pretén reflexionar sobre les possibles millores dels CEO, fonamentalment en la col·laboració entre ells mateixos, per crear sinergies que els ajudin a ser cada dia més rendibles i, per tant, per evitar que en perilli l’existència. Això comportarà un increment de la creació d’ocupació per a aquest col·lectiu, malgrat el decreixement en la creació de l’ocupació ordinària en tots els altres grups de la població.
En este primer número de Quaderns per a la Inclusió se aborda la realidad de la pobreza en España. La tesis que se defiende en este trabajo es la existencia de un proceso de socialización de la pobreza, en el sentido de que el riesgo de pobreza y la vulnerabilidad social se extienden a capas sociales y a grupos de edad que antes quedaban relativamente protegidos de las situaciones desfavorecidas. Se analizan los factores que contribuyen a ese proceso de socialización, entre los que destacan la situación de los sujetos en el mercado de trabajo, el tipo de hogar donde viven y su nivel de formación. Para alguno de estos indicadores se lleva a cabo también una comparativa a nivel estatal. Finalmente, se describe la estrategia 2020 adoptada por la Unión Europea con el propósito de reducir las tasas de pobreza, y se concretan las directrices que la propia UE ha dictado para sus miembros con vistas a alcanzar ese objetivo.
En aquest primer número de Quaderns per a la Inclusió Social s’aborda la realitat de la pobresa a Espanya. La tesi que es defensa en aquest treball és l’existència d’un procés de socialització de la pobresa, en el sentit que el risc de pobresa i la vulnerabilitat social s’estenen a capes socials i a grups d’edat que abans quedaven relativament protegits de les situacions desfavorides. S’analitzen els factors que contribueixen a aquest procés de socialització, entre els quals destaquen la situació dels subjectes en el mercat laboral, el tipus de llar on viuen i el nivell de formació que tenen. Per a algun d’aquests indicadors també es du a terme una comparativa de caràcter estatal. Finalment, es descriu l’estratègia 2020 adoptada per la Unió Europea amb el propòsit de reduir les taxes de pobresa i es concreten les directrius que la mateixa UE ha dictat per als seus membres amb vista a aconseguir aquest objectiu.