Mostrant articles per etiqueta: Llengua, lingüística i literatura
Mite i llegenda
Aquest Quadern de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni literari català recull les intervencions de la Jornada Mites i llegendes: mirades interdisciplinàries. Mites i llegendes s’han transmès durant segles i generacions, han generat relats i, també, ideologies i creences a través de diversos instruments i discursos. Les aportacions d’aquest volum mostren aquesta diversitat amb noves mirades des de diferents disciplines: Maria Ramon Cubells analitza els mites i llegendes des de la filosofia; Montserrat Duch Plana remarca la seva importància en la memòria històrica; Emili Samper Prunera exposa la seva reinvenció i actualitat a través del còmic, i Joana Zaragoza Gras incideix en la creació d’un ordre patriarcal i binari desconstruït mitjançant els estudis de gènere.
Palmira Jaquetti
Aquest Quadern de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català està dedicat a la folklorista, poetessa, docent i compositora Palmira Jaquetti i Isant (1895-1963), amb motiu dels 125 anys del seu naixement, i forma part de les activitats de l'Any Palmira Jaquetti (2 de març de 2020 ? 8 de maig de 2021) impulsat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Fruit de la setena jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, es publica aquest llibre, que inclou estudis concrets sobre l'obra i la persona de Palmira Jaquetti des de diversos punts de vista, com el període històric que li va tocar viure, la poesia que va deixar escrita, els treballs que va dur a terme per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) i el Cancionero Popular Español, una aportació biogràfica inèdita, la visió que tenia de la salut i la malaltia en les seues incursions pel país en missió per a l'OCPC, o la seua obra musical.
Los manuscritos latinos clásicos de El Escorial procedentes de la biblioteca de Antonio Agustín
El hilo conductor que articula este estudio es el paso de los manuscritos clásicos latinos y medievales por la biblioteca de Antonio Agustín (1517–1586) y su catalogación en la Bibliotheca Manuscripta Latina. Todos ellos se conservan en la Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial, adonde los llevó el propio catalogador y secretario M. López de Bailo en 1591. En este volumen se actualizan las informaciones que ofrece el catálogo de G. Antolín y su versión en red, se precisan los textos que se encuentran en cada manuscrito y se atiende a su origen y valor como testimonios codicológicos y piezas de una historia cultural que no se limita al mundo clásico.
El batec de l'època
Domènec Guansé i el periodisme (1918-1936)
La posteritat de l’escriptor Domènec Guansé i Salesas és deguda sobretot a la seva activitat crítica. Tanmateix, conreà de manera assídua el periodisme polític i d’actualitat des dels inicis de la seva trajectòria fins a la fi de la guerra civil espanyola. La present monografia estudia una part molt important d’aquesta faceta, la que se situa entre 1918 i 1936.
Seguint un criteri cronològic, es ressegueix la producció en premsa de Guansé conreada a Tarragona i a Barcelona. En paral·lel a la dedicació literària, l’autor bastí un corpus periodístic sòlid i coherent que permet traçar-ne una imatge precisa pel que fa a l’evolució ideològica, i ho feu des de tribunes molt rellevants: el diari Tarragona, abans de la dictadura de Primo de Rivera, La Nau, des de 1927, o La Rambla, ja als anys trenta.
L’articulisme analitzat en aquest llibre, a banda d’il·lustrar el tremp estilístic de la ploma guanseniana, exhibeix un ventall temàtic revelador de la pluralitat d’interessos de l’autor. Les seccions que mena Guansé a les plataformes esmentades tracten aspectes com la lluita contra les actituds retrògrades, el foment del progressisme entre la ciutadania o l’aposta per la cultura com a eix de la vida social, així com també un compromís creixent amb les posicions polítiques republicanes i catalanistes. Tot plegat amb un objectiu definit i persistent: la modernització de la societat en uns anys fonamentals de la història del país.
Rossend Arús i Arderiu. Teatre complet IV (1883-1887)
L'edició del teatre complet de Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), dramaturg popular, republicà, catalanista, lliurepensador i maçó, posa a l'abast del públic i dels professionals del teatre el total de més de cinquanta peces dramàtiques d'aquest dramaturg, que constitueix la col·lecció més extensa de teatre vuitcentista a l'abast del lector actual.
Rossend Arús i Arderiu. Teatre complet III (1878-1882)
L'edició del teatre complet de Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), dramaturg popular, republicà, catalanista, lliurepensador i maçó, posa a l'abast del públic i dels professionals del teatre el total de més de cinquanta peces dramàtiques d'aquest dramaturg, que constitueix la col·lecció més extensa de teatre vuitcentista a l'abast del lector actual.
Teatre popular
Aquest recull dona a conèixer tres peces representatives de la producció teatral de Rossend Arús i Arderiu, dramaturg molt conegut a la seva època i puntal de la francmaçoneria catalana. S’obre amb Lladres de ciutat (1865), un drama en prosa sobre l’especulació urbanística a l’Eixample de Barcelona que resulta excepcional pel realisme i la temàtica contemporània. Segueix Lo primer any republicà (1873), una mostra del teatre polític sobre el Sexenni Democràtic conreat amb entusiasme per Arús. Clou el volum La filla del rei (1883), en què l’autor, a partir d’un relat amb un aire de rondalla, va dur a la màxima perfecció un gènere extraordinàriament popular en aquell temps, el teatre de màgia.
Rossend Arús i Arderiu (Barcelona, 1845-1891) va desplegar una activitat intensa i heterogènia com a filantrop, republicà federal i lliurepensador. Més enllà de les seves contribucions periodístiques, va conrear la poesia i la narració de costums, i va manifestar una passió integral pel teatre, en què va fer de dramaturg, empresari i director escènic. Entre originals i traduccions, ens n’han pervingut més de cinquanta obres dramàtiques —la majoria inèdites però estrenades— que, amb una llengua viva i un estil desimbolt, certifiquen el seu protagonisme en el teatre popular de la segona meitat del segle XIX.
Cuina, teatre i modernitat
La Barcelona del tombant del segle XIX al XX creixia emmirallant-se en les altres capitals europees. A remolc de la febre modernitzadora, i amb el desig d’esdevenir el model de metròpolis moderna de la burgesia, la ciutat absorbí totes les novetats que venien del continent europeu, entre les quals també les del camp de l’alimentació. Els canvis en la manera de menjar i beure de la nova Barcelona es van veure reflectits en el teatre, atès que els autors dramàtics coetanis recolliren totes aquestes innovacions i les van consignar en els seus textos. En aquest aspecte, la figura de Santiago Rusiñol excel·leix sobre els altres en la representació de la realitat barcelonina més enllà dels escenaris amb obres com L’Escudellòmetro (1905), La «merienda» fraternal (1907), El triomf de la carn (1912) i Souper-Tango (1918). Per mitjà d’un triangle que té la modernitat, la cuina i el teatre com a vèrtexs, doncs, podrem comprovar l’evolució del gust d’una ciutat que al llarg de trenta anys, des del 1888 fins al 1919, va rebre amb els braços oberts totes les novetats alimentàries del continent europeu i d’ultramar i va modificar la seva fesomia en pro del progrés per convertir-se en la metròpolis moderna del tombant de segle.
Rossend Arús i Arderiu. Teatre complet II (1874-1877)
L'edició del teatre complet de Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), dramaturg popular, republicà, catalanista, lliurepensador i maçó, posa a l'abast del públic i dels professionals del teatre el total de més de cinquanta peces dramàtiques d'aquest dramaturg, que constitueix la col·lecció més extensa de teatre vuitcentista a l'abast del lector actual.
Rossend Arús i Arderiu. Teatre complet I (1865-1873)
Aquest primer volum compta amb un llarg estudi introductori –més de seixanta pàgines– de Magí Sunyer Molné, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili en què estudia el conjunt representatiu del teatre menys conegut del Vuit-cents català, la de les societats d’aficionats i la que divertia el públic menestral i obrer. S’han de subratllar la dimensió del teatre polític de Rossend Arús i, sobretot, la importància superior dels seus drames realistes contemporanis i en prosa, en l’escriptura dels quals va ser pioner.