Aquest tercer número d’Estudis de Literatura Oral Popular és un monogràfic en homenatge a Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012) i es dedica a l’estudi de la «Teoria i història del folklore». Compta amb set articles, el primer dels quals és «A Definition of Folklore: A Personal Narrative» de Dan Ben-Amos, de la Universitat de Pennsilvània (Filadèlfia). Tot i que, malauradament, no es van arribar a conèixer mai personalment (com explica el professor Ben-Amos), la definició contextual de folklore de Josep M. Pujol beu de l’aportació feta per Dan Ben-Amos als anys setanta, segons la qual «el folklore és una forma de comunicació artística que es produeix en el si d’un petit grup». El Josep M. va ampliar i divulgar aquesta noció de folklore, de la qual ara Dan Ben-Amos explica els detalls. Jaume Ayats i Ignasi Roviró, membres del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (del qual formava part el Josep M.), mostren, un cop més, com el folklore forma part de la nostra vida diària i com s’adapta als nostres temps. En la línia d’aplicar als nostres dies les teories sobre la comunicació artística interactiva, Jaume Guiscafrè, de la Universitat de les Illes Balears, es pregunta pel paper dels arxivers, filòlegs o folkloristes, amb exemples ben recents recollits per ell mateix.
Si aquests quatre articles se centren en el vessant teòric del folklore, els tres restants ho fan en el vessant històric. Carme Oriol, de la Universitat Rovira i Virgili, fa una edició crítica de la correspondència mantinguda entre Walter Anderson i Joan Amades i dóna les claus de la seva relació, en un treball que esdevindrà de consulta obligada per a tothom qui vulgui estudiar les aportacions d’aquests dos folkloristes. Montserrat Palau, de la Universitat Rovira i Virgili, se centra en l’estudi de les cartes entre Rossend Serra Pagès i les seves deixebles, aporta llum nova i és un pas més en la reivindicació del paper de les dones folkloristes en el nostre país. Al bell mig entre la teoria i la història del folklore trobem l’article que clou el monogràfic d’aquest número, escrit per Michèle Simonsen de Copenhaguen, i titulat «Danish Folcloristics between Philology and Ethnology». Simonsen fa un repàs dels noms més importants de l’escola danesa (les aportacions dels quals va incorporar Josep M. Pujol a l’àmbit català a les seves classes i als seus articles) i acosta les seves visions de l’estudi del folklore.
La lectura dels articles d’aquest número de la revista no només permet aprofundir en aspectes ben actuals de la teoria del folklore i en episodis poc estudiats de la seva història, sinó que també ens fa veure com el llegat de Josep M. Pujol és ben viu entre els que hem tingut la sort de tenir-lo com a mestre i company. Aquest és, sens dubte, el millor homenatge que li podem oferir.