L’obra Història de la literatura popular catalana, editada a cura de Carme Oriol i Emili Samper, investigadors del Departament de Filologia Catalana, es va presentar el 4 de desembre a les 19 h al campus Catalunya en el marc dels actes de la Tardor de Lletres amb l’APELLC, en record de Josep M. Pujol. Tot seguit els curadors responen a les nostres preguntes:

Com sorgeix la idea de publicar una història de la literatura popular catalana? Amb quin objectiu?

Emili Samper [ES]: És el resultat d’anys de recerca en el camp de la literatura popular i de treball conjunt d’investigadors d’arreu dels Països Catalans. Aquesta recerca s’ha dut a terme en el marc de projectes interuniversitaris finançats en els darrers plans d’R+D estatals. Carme Oriol ha estat la investigadora principal d’aquests projectes, que s’han coordinat des de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana.

Carme Oriol [CO]: L’obra té per objectiu explicar la importància que ha tingut en el passat i encara té avui dia la literatura popular en tots els territoris de parla catalana: Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, el Carxe, la Franja d’Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. En el llibre s’estudien els autors, les obres, les institucions i els projectes que han contribuït de manera decisiva al desenvolupament de la literatura popular en cadascun d’aquests territoris des dels inicis del sorgiment del folklore com a ciència, a mitjans del segle XIX, fins a l’actualitat.

Amb quin equip d'investigadors heu comptat per dur a terme l'obra?

CO: L’equip està format per setze investigadors de diverses universitats i centres de recerca: Martine Berthelot (Universitat de Perpinyà), Joan Borja i Vicent Vidal (Universitat d’Alacant), August Bover i Josefina Roma (Universitat de Barcelona), Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu (Universitat de les Illes Balears), Hèctor Moret, Artur Quintana i Josep Temporal (Grup d’Estudis Etnopoètics), Isabel de la Parte (Arxiu Nacional d’Andorra), Carme Oriol, Montserrat Palau, Mònica Sales, Emili Samper i Laura Villalba (Universitat Rovira i Virgili).

ES: L’obra forma part de la col·lecció de recerca Patrimoni Literari de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. En aquesta ocasió, i donades les característiques de l’obra, s’ha realitzat una coedició entre les Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, les Publicacions Universitat d’Alacant i les Edicions de la Universitat de les Illes Balears i s’ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Quin és el públic que es pot interessar per aquesta obra?

CO: L’obra s’adreça als especialistes en l’estudi de la literatura popular i el folklore i també a tot tipus de públic interessat en aquests camps d’estudi.

ES: Per exemple, el sector educatiu hi pot trobar molta informació que pot utilitzar per donar a conèixer l’obra dels folkloristes del seu entorn cultural més proper i superar així la tendència a utilitzar sempre obres molt conegudes com les dels germans Grimm i Perrault.

Vivim en una societat cada cop més marcada per la immediatesa de la informació. Com encaixen aquestes obres en aquest context?

CO: El llibre és electrònic (tot i que també es pot comprar en paper), fet que permet l’accés obert i immediat al seu contingut.

ES: Quant al contingut, el seu interès és plenament vigent ja que ens acosta a la manera de pensar i veure el món d’autors d’altres èpoques i ens permet, així mateix, comparar la nostra situació actual amb la seva.

Els nous canals de comunicació actuals (xarxes socials, món digital...) poden esdevenir canals de transmissió literària?

CO: Sí. De fet, ho són. Hi ha autors que han desenvolupat part de la seva obra de manera exclusiva a la xarxa. Un gènere com el microrelat troba en aquests canals el mètode òptim de difusió. Alguns gèneres de la literatura popular, com els acudits i els rumors, es troben molt presents en aquests mitjans.

ES: De fet, un gènere tan actual com és el mem ha nascut en aquest context digital. Des del punt de vista de la recerca, aquests canals ens permeten acostar a la societat allò que investiguem. La presència de l’Arxiu de Folklore a les xarxes té aquest objectiu.

En quins altres projectes treballeu relacionats amb la literatura oral popular?

CO: Estem duent a terme estudis sobre la llegenda urbana, un gènere d’absoluta vigència en el món actual. També estem elaborant un diccionari de folkloristes que serà consultable en línia. Aquest diccionari formarà part del conjunt de recursos en línia elaborats en el marc de projectes de recerca sobre literatura popular i que estan disponibles al web de l’Arxiu de Folklore.

ES: Un altre projecte és la publicació anual de la revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature de Publicacions URV. Es va iniciar el 2012 i se n’han publicat sis números. Cada volum inclou un dossier centrat en l’estudi d’un tema concret de la literatura popular, com per exemple, el llegat dels germans Grimm, els estudis sobre dona i folklore i els arxius i els centres de recerca que tenen un paper imprescindible per a l’estudi del folklore, particularment, de la literatura popular. La revista accepta articles escrits en diverses llengües. Així, per exemple, el número dedicat als arxius es va publicar íntegrament en anglès.

La presentació dels llibres Els principis fonamentals en la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra de Joan Martí i Castell, professor del Departament de Filologia Catalana & La victòria de Pompeu Fabra d’Antoni Rovira i Virgili, a cura de Jordi Ginebra, professor del Departament de Filologia Catalana, i Marina Mallafrè, professora d’ensenyament secundari, anirà a càrrec de la Sra. Ester Franquesa i Bonet, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

L’acte tindrà lloc el dimecres 19 de desembre, a les 18.30 h, a la sala de graus del campus Catalunya (av. Catalunya, 35, Tarragona).