Art Belles Arts Esports

El tombant dels segles XIX i XX va ser una època de gran efervescència cultural en ciutats com París, Londres i Barcelona. Un dels fenòmens que va arrelar en les capitals artístiques europees va ser el de les societats i grups formats per artistes, encara força desconegut. En aquest llibre es dibuixa la trajectòria de la Societat Artística i Literària de Catalunya, una entitat que va fundar-se l’any 1900 a la galeria Sala Parés de Barcelona, per iniciativa del mestre paisatgista Modest Urgell i seguit pels també pintors Lluís Graner i Enric Galwey. L'entitat va estar en actiu fins al 1935, fet que la diferenciava dels grups efímers que van sorgir en la mateixa època, i la seva projecció es basava en les exposicions que, amb gran èxit, celebrava a Barcelona i de forma excepcional a Madrid. La seva ambició i durada era més pròpia de les societats artístiques nascudes a Londres i París al segle XIX, i al llarg de la seva carrera va acollir un centenar de firmes, entre pintors i escultors, alguns dels quals gaudien de gran projecció internacional. Conèixer la Societat Artística i Literària és entendre una iniciativa de la vida artística de la capital catalana del 1900.

Compra el llibre en paper

Publicat a Memoria Artium
Diumenge, 18 Octubre 2020 10:09

Sant Climent de Taüll i la vall de Boí

Aquest llibre és la primera monografia que es publica sobre l’església de Sant Climent de Taüll i les seves pintures. Per tal de reconstruir la genètica i la biografia del monument, es parteix del context geogràfic i historicoartístic i se’n segueix l’evolució al llarg del temps fins a l’estat actual, des de l’espai en què va crear-se —l’àmbit pirinenc— i les comunicacions amb les zones pròximes, fins a les fases constructives i decoratives, les funcions i els usos. Sant Climent de Taüll i la vall de Boí s’emmarquen a les valls centrals dels Pirineus, amb al·lusions constants a altres monuments conservats al mateix territori. El pas del temps i les diverses circumstàncies, com ara la situació de la vila i la regió, en funció de les estratègies polítiques però també dels canvis litúrgics, generen unes transformacions que se segueixen puntualment en el discurs, fins a arribar al moment en què l’església de Sant Climent és redescoberta amb una mirada renovada a començament del segle XX.

Compra el llibre

Publicat a Memoria Artium
Diumenge, 15 Desembre 2019 10:05

Miquel Mai

Col·leccionisme artístic i bibliòfil a la Barcelona del cinc-cents

En una època tan complexa com és la de finals del segle XV i primera meitat del XVI, sobresurt la personalitat polièdrica de Miquel Mai, protagonista de molts dels capítols polítics de transició entre el regnat de Ferran II i l’imperi de Carles V. Encasellat fins ara com un personatge més dins la cort dels Àustries, Mai va ocupar una posició privilegiada en els múltiples escenaris per on va transcórrer la seva vida, especialment en la faceta de col·leccionista d’art i bibliòfil. Fou un dels principals introductors de les modes, els valors i les tradicions provinents d’Itàlia —on va conviure amb els portaveus dels corrents humanístics— i, en el pas del període medieval al renaixentista, creà un ambient cultural exquisit al seu palau, situat al cor de Barcelona.

Compra el llibre

Publicat a Memoria Artium
Dimecres, 06 Febrer 2019 09:49

Picasso en el punto de mira

La picassofobia y los atentados a la cultura en el tardofranquismo

A finales de 1971, librerías y galerías de arte españolas sufrieron los ataques de grupos de ultraderecha, que, desde las primeras incursiones nocturnas con pintura, incrementaron vertiginosamente su grado de violencia hasta consumar la destrucción de los grabados de la Suite Vollard en la galería Theo de Madrid. Tradicionalmente, estas agresiones han sido incluidas en una secuencia más amplia de atentados contra la cultura que se prolongaron hasta los albores de la democracia. Sin embargo, sus circunstancias sugieren que fueron acciones específicas y planificadas que conformaron una auténtica campaña cuyo propósito era la destrucción de un símbolo: el nombre de Picasso. Este trabajo expone la responsabilidad ideológica de estos atentados y recupera la memoria de aquellos que acontecieron también en Barcelona, donde los mismos grupos usaron cócteles molotov para arrasar la sala Taller de Picasso y la librería Cinc d’Oros, cuyo local reducido a cenizas mostraba los restos carbonizados de su homenaje a Picasso. Esta ofensa a Picasso no suscitó respuesta oficial alguna, ni siquiera en Barcelona, ciudad picassiana que, en pleno franquismo, inauguró un museo dedicado al artista y lo amplió para acoger sus donaciones. Provocó, no obstante, una respuesta artística en forma de proyectos privados, y en ocasiones clandestinos, destinados a desagraviar a Picasso, al hombre y al artista. Bajo el lema «contra la violencia, inteligencia», constituyeron espacios de conciliación ética y estética cuyo análisis aporta otro punto de vista a la interpretación de la recepción del artista, y pone de relieve que, como modelo de actitud, favoreció la aparición de conductas intelectuales y artísticas críticas ante el franquismo.

Compra el llibre

Publicat a Memoria Artium

Retrobat a finals del segle XIX a la catedral de Girona, l’anomenat fins ara Tapís de la Creació és una de les grans obres universals de l’edat mitjana. La seva importància rau tant en el fet de ser un teixit d’unes dimensions considerables, com en el complex programa d’imatges que el caracteritza. Per tot plegat va ser objecte de l’atenció d’investigadors com ara Pere de Palol, que va portar el nivell de comprensió de l’obra a un punt difícilment superable. La feliç coincidència en el temps de la restauració més acurada que mai s’havia fet de la peça (al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya), de la publicació d’un treball de recerca que hi projecta nova llum i de la notable millora del coneixement de diferents aspectes de la seu gironina, ens permet avui d’anar més enllà i presentar en aquest volum la que sens dubte és una nova fita, amb algunes sorpreses, en l’estudi d’aquest brodat excepcional.

Compra el llibre

Publicat a Memoria Artium
Dissabte, 16 Desembre 2017 12:34

Antonio Saura

Aproximarse a conocer la trayectoria vital del pintor Antonio Saura Atarés (Huesca, 1930 – Cuenca, 1998) significa adentrarse en la biografía de uno de los pintores españoles de vanguardia más notables tanto de la escena nacional como internacional de la segunda mitad del siglo XX. El presente estudio, redactado sobre una sólida base documental y bibliográfica, queda completado con el testimonio aportado por decenas de amigos, familiares, galeristas, editores y compañeros de profesión, quienes han querido, así, ayudar a conformar el retrato humano de un pintor extraordinario. Decía José Ortega y Gasset a propósito de su estudio sobre Goya: «La vida de un pintor es la gramática y el diccionario que nos permitiría, si la conociésemos, leer inequívocamente su obra». El texto, estructurado cronológicamente para respetar el fruto de la experiencia como valor añadido al desarrollo de una sólida carrera artística, es el resultado del interés del autor del libro por comprender mejor la pintura de Antonio Saura, una obra dotada de una fuerza e intensidad absolutamente singulares.

Compra el libro

Publicat a Memoria Artium
Dijous, 13 Setembre 2018 09:00

Els nostres homes del diumenge

Els inicis del cinema als pobles de la Conca de Barberà

Quan es va fer la primera projecció de cinema a la Conca de Barberà? Quines sales hi havia a començament de segle a cada poble de la comarca? La pel·lícula més antiga rodada a la Conca, de quan és? Teniu a les mans la resposta a aquestes i altres preguntes sobre els primers quaranta anys de cinema a la Conca de Barberà. Un art, el de la cinematografia, que des que arribà a la nostra comarca va captivar els seus habitants. En aquestes pàgines trobareu la història dels locals, els projeccionistes, els empresaris i els espectadors que configuren aquesta part de la nostra memòria col·lectiva. Descobriu aquests homes del diumenge que van fer gaudir els nostres avantpassats.

Descarrega el llibre digital

 

Dimarts, 22 Març 2016 12:53

Jornades d'arquitectura modernista

El Modernisme, Domènech i Montaner i el seu temps

Des que fa uns anys el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) –amb seu a Canet de Mar– i el Centre de Lectura, amb el Modernisme com a referent, van iniciar una etapa de col·laboració, va sorgir la idea d’organitzar unes jornades que materialitzés aquesta bona entesa. La important presència d’edificis modernistes a la nostra ciutat ha fet que aquest tema ja hagi estat abordat en altres ocasions. Podem recordar les Jornades sobre Arquitectura Modernista a la ciutat de Reus, celebrades el maig de l’any 2000, organitzades per Fundació Universitària Sant Joan i la Universitat Rovira i Virgili (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut) i coordinades pel Dr. Antonio Salcedo Miliani, professor d’Art d’aquesta universitat. Uns mesos després, a la tardor del mateix any, des d’una perspectiva interdisciplinària i coordinat pel recordat Pere Anguera Nolla, es va fer el I Seminari sobre el Modernisme. L’organització va anar a càrrec de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Reus (IMAC), el Centre de Lectura i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Descarrega el llibre

Compra el llibre

 

Nous estudis sobre el patrimoni artístic de Catalunya als segles XIX i XX

El col·leccionisme artístic i les seves subtils imbricacions tant amb la divulgació, l’estudi i la preservació dels béns culturals com amb la configuració dels museus catalans, han generat un corpus de treballs d’un gruix i una significació notables, entre els quals figuren els que recull aquest volum, dedicats a Narcís Ricart, Julio Muñoz Ramonet i Jeroni Faraudo, a l’antiquària Maria Esclasans, als artistes col·leccionistes Hermen Anglada-Camarasa i Alexandre de Riquer, i també als casos de difusió de l’obra de Picasso i al museu d’Antoni Deu Font. Fa dècades que les àrees de documentació interna dels museus tenen en consideració el col·leccionisme estudiant la procedència de les seves peces, però recentment, amb una perspectiva més àmplia d’estudi d’aquest fenomen com a fet de cultura, els investigadors n’han provat el pes històric i han reivindicat la memòria d’una activitat, que, si bé és individual i a voltes secreta, permet comprendre el valor del patrimoni col·lectiu.

Compra el llibre

Publicat a Memoria Artium

Noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya al segle xx

El col·leccionisme és un fenomen que neix en la seva forma moderna a partir del Renaixement italià i que perdura fins als nostres temps, en què la figura del col·leccionista és prou ben valorada socialment perquè és vist com un impulsor del mercat artístic contemporani i, alhora, com una garantia per a la preservació de les peces d’art antic. Avui dia es considera que el fet de tenir bons col·leccionistes és un signe de civilitat i un clar indicador de la maduresa intel·lectual i patrimonial d’un país. Des del segle XIX a Catalunya s’han creat notables col·leccions privades i institucionals, com ara la de la Junta de Museus a Barcelona o les dels museus diocesans. La determinació i l’entusiasme de les persones que les van aplegar han estat un factor clau per a l’enriquiment i la definició dels museus actuals. Rescatar la memòria biogràfica dels col·leccionistes, establint fins on sigui possible el contingut i l’itinerari formatiu de les seves col·leccions, és un repte intel·lectual per als investigadors i, a més a més, un gest de redreçament cultural.

Compra el llibre

Publicat a Memoria Artium
Pàgina 1 de 6

Cerca a la web

Notícies